L'abandonament escolar prematur a Catalunya

Ens acompanya avui al NEP, l'Aina Tarabini, doctora en sociología per la Universitat Autònoma de Barcelona, professora de sociología a la mateixa universitat i investigadora dels grups d'investigació GEPS (Globalizació, Educació i Política Social) i GIPE (Grup Interdisciplinar de Polítiques Educatives). 

L'Aina és especialista en sociología de la educació y en anàlisis de desigualtats educatives y amant de la lectura. 

El procés d'abandonar l'escolarització no és una decisió que hom prengui de la nit a la matinada. 

Segons Irene Psifidou, analista del centre europeu per al desenvolupament de la formació professional, és un procés multicausal. Entre aquestes causes ella en destaca de tres vessants, internes del sistema educatiu, vers una política educativa concreta i en un entorn social determinant.

Segons les dades de 2016 al territori espanyol, vers el 30% d'homes que abandonen prematurament el sistema educatiu, hi ha un 19% de dones. Però aquestes diferències s'accentuen quan parlem de nivell socioeconòmic, un 40% segueixen quan aquest nivell és alt vers un 5% si és baix, així com també es reflecteix en quant al país de procedència, diferentciant-se en un 48% que abandonen vers un 18% que continuen.

A Catalunya, som la comunitat, al darrere de Castilla la Mancha que més taxa d'abandonament escolar prematur té. Euskadi, per exemple obté un 9.4%. 

Begonya Gasch Yagüe, lluitadora per l'equitat educativa diu, "darrera del fracàs escolar i de l'abandonament escolar prematur, hi ha joves que pateixen"

Marina Geli Fàbrega, metgessa de vocació i coordinadora del centre d'Estudis Sanitaris i Socials de la Universitat de Vic i antiga regidora de salut diu, L'èxit i el fracàs escolar, personal o social, dependrà de l'equilibri o patiment emocional.

L' Aina Tarabini ha participat a un projecte anomenat ABJOVES, en el que durant tres anys i mig (del 2013 al 2016), s'ha estudiat en 5 IES de Barcelona els perquès, les vivències experimentades de les joves i els joves que abandonaven el sistema. Aquestes les vàren agrupar en tres grans grups.

  • Un d'ells expressa desmoralització relacionada amb la frustració, o "quan l'esforç deixa de tenir sentit".

  • Les persones que expressen una interiorització de la incapacitat: "això no és per a mi".

  • Aquelles persones que conclouen que el problema no són elles si no el sistema, i expressen un rebuig del sistema, en el procés d'exterioritzar el fracàs.